Cercar en aquest blog

dilluns, 11 de gener del 2010

Sant Antoni

Sant Antoni i el dimoni


La festa de sant Antoni actual és el resultat de la cristianització d’antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina. És el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domesticats que conviuen amb l’home i del bestiar de peu redó (cavalls, someres, ases, rucs...). Igualment és protector dels manescals, els ferrers, els porquers, els forners, els pastissers, els confiters, els jugadors de cartes... D’aquí vénen aquelles gloses tan famoses:


Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc.

Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va trenta
i Sant Antoni, trenta-u.




Encesa de foguerons:
Forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis boten, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant, com si fossin xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt pròxim al solstici d’hivern. El foc simbolitza el “renaixement” del Sol, element masculí que fertilitza la Terra. La cultura popular té moltíssims refranys que fan referència al fet que les hores d’irradiació solar es recuperen:



Per Nadal, una passa de pardal.
Per sant Esteve, una passa de llebre.
Per sant Antoni, una passa de dimoni


GLOSES:
Quan te vaig veure venir
per aquell camp de terrossos
es meu cor se feia trossos
per sortir-te a camí.

Noltros teníem un mul
que li dèiem en Fumat
un homo quan ha cagat
amb un mac se torca es cul.

Un homo per fer carrera
ha de tenir poca por,
val més un dimoni d’or
que un Sant Cristo de figuera.

Qui canta se sent valent
i, si pot, sa veu retrona,
i si sa ximbomba és bona,
sa veu li surt més potent.

Sa ximbomba ja no sona
ni sona ni sonarà,
perquè té sa pell de ca
i sa canya que no és bona.

Sant Antoni de Viana
és a desset de gener;
venturós s’homo que té
sa dona que no l’engana.

Sant Antoni va per mar
sonant una campaneta;
tots es peixos fa ballar
amb sa seva guitarreta.

El dimoni cucarell
va néixer en temps de magranes
i sa mare tenia ganes
de tocar-li es clotell.

Sant Antoni és un bon sant
i qui té un dobler li dóna
perquè li guard s’animal
tant si és de pèl com de ploma.

Es rector de Sant Marçal
va fer una fantasia,
se va esqueixar sa camia,
amb sa punta des pardal.

Quin nucli històric de població de Marratxí t'agrada més?